Neuroeducació i motivació acadèmica: l’impacte de l’activitat física en alumnat de 1r d’eso

Abstract

L’educació actual afronta el repte de mantenir la motivació acadèmica dels estudiants en un entorn canviant on cada cop hi ha més estímuls per tal de desviar la motivació de l'alumnat. Diversos estudis han demostrat que molts adolescents, especialment a partir de l’educació secundària, experimenten un descens en la seva implicació acadèmica per factors com l’augment de la dificultat dels continguts, la influència de les tecnologies digitals i la manca de metodologies adaptades a les seves necessitats (Deci & Ryan, 1985; Dweck, 2006). En aquest context, la neuroeducació sorgeix com un camp d’estudi que engloba coneixements de la neurociència, la psicologia i la pedagogia per tal de comprendre i analitzar el funcionament del cervell durant l’aprenentatge i com optimitzar els processos educatius (Tokuhama-Espinosa, 2010). Un dels elements clau d’aquest enfocament és el paper de l’activitat física en la millora de la motivació i les funcions cognitives (Hillman et al., 2008).