Efectes de l’entrenament amb arrossegaments sobre la millora de l’esprint en jugadors masculins de futbol infantils
View/Open
Author
Garrell Diaz, Enric
Publication date
2022Abstract
Títol: Efectes de l’entrenament amb arrossegaments sobre la millora de l’esprint en jugadors masculins de futbol infantils. Introducció: La capacitat d’acceleració en l’esprint és una característica clau del rendiment físic en els esports d'equip. Una bona acceleració màxima a curta distància serà crucial per dur a terme accions clau defensives i ofensives i una millora en la capacitat d’acceleració màxima ens suggereix una millora del rendiment en l’esprint. Per aquests motius la millora d’aquesta qualitat de la condició física és un dels principals objectius de la preparació física en aquests atletes. Els autors parlen dels entrenaments d’esprint resistits pesats com el mètode més eficaç per aconseguir millores. Ara bé, no hi ha cap estudi que demostri que en jugadors infantils, que ja poden començar a practicar entrenament de força explosiva, aquest mètode d’esprint resistits pesats sigui efectiu. Aquest estudi planteja la hipòtesi on l’entrenament d’esprint resistit amb el 80% del pes corporal millorarà la capacitat d’acceleració de 30 m en jugadors infantils de futbol. Objectiu: Determinar si l’entrenament d’esprint resistit amb càrregues elevades (80% PC) millora la capacitat d'acceleració de l'esprint. Metodologia: Dinou jugadors han participat en l’estudi de resultats. Es van dividir aleatòriament en un GC(n=9) i un GC(n=10). S’han registrat els temps parcials d’un esprint de 30m (5m,10m,15m,20mi 30m) i s’han recollit els paràmetres de les propietats mecàniques de l’esprint (F0, V0 i Pmàx) previs a realització (per part del GE) d’un programa de sis setmanes d’entrenament d’esprints resistits amb carregues al 80% del PC. Un cop s’acaba el programa es recullen les dades post intervenció. Resultats: Les diferències observades en el temps de l’esprint de 30 metres en totes les fraccions en el grup experimental entre abans de fer la intervenció i després de la intervenció són significatives i amb una significança alta ( p<0,01 ). En el grup control no hi ha cap significança en les diferencies observades. L’anàlisi de les propietats mecàniques posa de manifest que la FO i Pmàx del grup experimental presenten augments significatius amb una p<0,01. La VO no presenta canvis significatius. En el grup control no hi ha cap significança en les diferències observades. Conclusions: Es confirma la hipòtesi que els entrenaments amb càrregues elevades (80% PC) en jugadors masculins infantils de futbol, de 13 anys, millora la seva capacitat d’acceleració de l’esprint en totes les seccions de distàncies fins a 30 metres. També s’observen millores significatives en la F0 i Pmàx. La força de la significació (p<0,01) abona que els resultats es poden extrapolar a la població general o si més no, justificar l’estudi amb una població més nombrosa.
Plantejar la incorporació d’aquests entrenaments en la preparació física d’aquest grup d’esportistes.
Document Type
Project / Final year job or degree
This item appears in the following Collection(s)
Except where otherwise noted, this item's license is described as http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/