La nutrició en pacients amb insuficiència renal crònica en teràpia de diàlisi: revisió de la literatura

Abstract

La relació entre la nutrició i la patologia renal és molt estreta degut a que la malnutrició és un important factor de risc en la IRCT. La dieta del pacient renal és molt restringida i s’estima que entre el 20 – 78% dels malalts renals no tenen una bona adherència terapèutica a aquestes dietes, la qual cosa comporta un augment de la mortalitat i de l’aparició de complicacions i trastorns nutricionals. Per aquets motiu, és molt important la figura del professional d’infermeria que assoleixi les competències, habilitats i valors específics d’aquest camp per prestar cures específiques i de qualitat. Objectiu general: Conèixer què hi ha descrit a la literatura científica sobre la nutrició en els pacients sota teràpia de diàlisi. Mètode: Revisió de la literatura dels articles publicats entre els anys 2007 i 2018 en les bases de dades de PubMed, Lilacs, Scielo, Cochrane i Cuiden. Les variables de contingut són el tipus de diàlisi, trastorns nutricionals, recomanacions nutricionals i intervencions d’infermeria. Els articles han estat seleccionats mitjançant límits i criteris d’inclusió i exclusió. Resultats: La majoria dels estudis de la mostra final de 54 articles eren de PubMed (63%), publicats l’any 2012 (14%), en Estats Units (33%), amb finalitat descriptiva (61%), i el tipus de diàlisi era l’hemodiàlisi (55%). S’han trobat que els trastorns nutricionals més prevalents són el desgast calòric-proteic (32%), la híper/hipofosfatèmia (20%), la hipovitaminosis (17%), la hipernatrèmia (7%) i la hipomagnesèmia (4%). Les xifres d’ingesta recomanades de proteïnes i energia són de 1.0-1.2g/kg/dia i 30-40kcal/kg/dia, la de Vitamina D 67,2mg/dia, el fòsfor 800-1000mg/dia, el magnesi 200-300mg/dia i el sodi 2-2.4g/dia. La suplementació oral es considera la primera opció terapèutica. Així bé, existeixen eines específiques en format qüestionari, enquestes i aparells electrònics que faciliten el seguiment i maneig de la dieta del malalt a mà del professional d’infermeria. Conclusions: La malnutrició té un gran impacte en la insuficiència renal crònica. És primordial un bon maneig del patró nutricional i el professional d’infermeria té un paper clau, el qual ha demostrat aportar grans beneficis en el control d’aquesta malaltia, dels pacients i de la seva dieta i nutrició.