Mostra el registre parcial de l'element

dc.contributor.authorLuna García, Anna
dc.contributor.otherTecnoCampus. Escola Superior de Ciències de la Salut TecnoCampus (ESCST)ca
dc.date.accessioned2019-09-24T15:33:48Z
dc.date.available2019-09-24T15:33:48Z
dc.date.issued2018-06-05
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/20.500.12367/34
dc.description.abstractLa relació entre la nutrició i la patologia renal és molt estreta degut a que la malnutrició és un important factor de risc en la IRCT. La dieta del pacient renal és molt restringida i s’estima que entre el 20 – 78% dels malalts renals no tenen una bona adherència terapèutica a aquestes dietes, la qual cosa comporta un augment de la mortalitat i de l’aparició de complicacions i trastorns nutricionals. Per aquets motiu, és molt important la figura del professional d’infermeria que assoleixi les competències, habilitats i valors específics d’aquest camp per prestar cures específiques i de qualitat. Objectiu general: Conèixer què hi ha descrit a la literatura científica sobre la nutrició en els pacients sota teràpia de diàlisi. Mètode: Revisió de la literatura dels articles publicats entre els anys 2007 i 2018 en les bases de dades de PubMed, Lilacs, Scielo, Cochrane i Cuiden. Les variables de contingut són el tipus de diàlisi, trastorns nutricionals, recomanacions nutricionals i intervencions d’infermeria. Els articles han estat seleccionats mitjançant límits i criteris d’inclusió i exclusió. Resultats: La majoria dels estudis de la mostra final de 54 articles eren de PubMed (63%), publicats l’any 2012 (14%), en Estats Units (33%), amb finalitat descriptiva (61%), i el tipus de diàlisi era l’hemodiàlisi (55%). S’han trobat que els trastorns nutricionals més prevalents són el desgast calòric-proteic (32%), la híper/hipofosfatèmia (20%), la hipovitaminosis (17%), la hipernatrèmia (7%) i la hipomagnesèmia (4%). Les xifres d’ingesta recomanades de proteïnes i energia són de 1.0-1.2g/kg/dia i 30-40kcal/kg/dia, la de Vitamina D 67,2mg/dia, el fòsfor 800-1000mg/dia, el magnesi 200-300mg/dia i el sodi 2-2.4g/dia. La suplementació oral es considera la primera opció terapèutica. Així bé, existeixen eines específiques en format qüestionari, enquestes i aparells electrònics que faciliten el seguiment i maneig de la dieta del malalt a mà del professional d’infermeria. Conclusions: La malnutrició té un gran impacte en la insuficiència renal crònica. És primordial un bon maneig del patró nutricional i el professional d’infermeria té un paper clau, el qual ha demostrat aportar grans beneficis en el control d’aquesta malaltia, dels pacients i de la seva dieta i nutrició.ca
dc.format.extent38ca
dc.language.isocatca
dc.rightsAttribution-NoDerivatives 4.0 International*
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/*
dc.subject.otherNutrició, dieta intervencions quirúrgiquesca
dc.titleLa nutrició en pacients amb insuficiència renal crònica en teràpia de diàlisi: revisió de la literaturaca
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesisca
dc.rights.accessLevelinfo:eu-repo/semantics/openAccess
dc.embargo.termscapca
dc.contributor.tutorMateo Aguilar, Ester


Fitxers en aquest element

 

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)

Mostra el registre parcial de l'element

Attribution-NoDerivatives 4.0 International
Excepte que s'indiqui una altra cosa, la llicència de l'ítem es descriu com http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/
Comparteix a TwitterComparteix a LinkedinComparteix a FacebookComparteix a TelegramComparteix a WhatsappImprimeix