Efectivitat d’un protocol d’exercicis pliomètrics monitoritzats després de la lligamentoplàstia del LLEA en jugadors professionals de bàsquet masculins: Assaig clínic aleatori

Abstract

Les lesions del lligament encreuat anterior constitueixen una de les lesions més greus (nombre de dies de baixa) en l’àmbit esportiu d’alt rendiment, amb una incidència important en disciplines esportives com el bàsquet professional. Aquesta es caracteritza per patrons de moviment de gran exigència, com salts repetitius, ràpides desacceleracions o canvis de direcció que provoquen certes situacions d’estrès sobre l’articulació del genoll, augmentant el risc de lesió sobre el lligament encreuat anterior. En cas de ruptura, es pot seguir un enfocament conservador o quirúrgic depenen les característiques clíniques del pacient, però en les dues intervencions es requereix un tractament de fisioteràpia per optimitzar la recuperació. En la rehabilitació posterior a la lligamentoplàstia se segueixen diferents criteris definits en diverses guies clíniques basades en l’evidència científica. No obstant això, en relació als exercicis pliomètrics es presenta poca bibliografia.