Realitat virtual com a eina rehabilitadora: Pacients amputats d'extremitat superior amb pròtesis mioelèctrica

Abstract

Les amputacions de les extremitats superiors causen nombrosos problemes físics i psicosocials, incloent-hi trastorns en la qualitat de vida i suposant limitacions de participació en la societat. En l'actualitat, a Espanya la freqüència d’amputació d’extremitat superior correspon a un 14%, sent la principal causa l’etiologia traumàtica provocada per accidents laborals, accidents de tràfic o conflictes bèl·lics entre d’altres. L’augment dels casos ha provocat que moltes persones requereixin prestació d’ús protèsic, sent la pròtesi mioelèctrica una de les millors opcions dels darrers anys. Adquirir una bona adaptabilitat amb aquest tipus de pròtesi és complicat per això s’han barallat múltiples opcions per aconseguir-ho. Una de les noves metodologies que està anant a l’alça tant en l’entrenament pre-protèsic en casos d’amputats, com en patologia neurològica és la realitat virtual. Davant d’aquest context és necessari aportar respostes de com pot ajudar la realitat virtual en entrenaments de pacients amputats/des un cop ja duen la pròtesi corresponent.

L’objectiu d’aquest projecte és l’anàlisi de l’efecte de la realitat virtual en la millora de la funcionalitat i integració del pacient amb pròtesi mioelèctrica. Per fer-ho s’ha elaborat una proposta metodològica basada en un assaig controlat aleatoritzat. S’ha proposat una selecció de 6 pacients que duen pròtesi mioelèctrica dividits en dos grups, un grup intervenció el qual se li afegirà l’entrenament amb realitat virtual en el seu tractament, i un grup control el qual seguirà el tractament habitual en aquests casos. Aquests seran analitzats durant un període de 5 setmanes en un total de 15 sessions (60’ per sessió). En aquestes es valorarà el control protèsic (escala ACMC), l’estat de salut percebuda (escala SF-36) i el dolor que mostra el/la pacient (escala EVA) al llarg de les setmanes. D’aquesta manera amb els resultats es podrà comparar la influència que té aquesta metodologia en pacients amputats/des que duen aquest tipus de pròtesi.

La rehabilitació en pacients amputats/des podria veure’s afavorida per aquest tipus de projectes. Els possibles resultats podrien ser de gran ajuda per aquells fisioterapeutes que busquen la millor readaptació per al/ a la pacient amputat/da tant en termes d'eficiència com en el benestar del/ de la pacient durant la recuperació. Per a poder seguir creixent en el tractament del/ de la pacient amputat/da s’ha de seguir en aquesta mateixa línia, i aconseguir eines i recursos validats que ofereixin la millor readaptació i recuperació en aquests/es pacients.