Repercussió de la punció seca en un protocol d'estiraments del múscul elevador de l'escàpula amb presència de punts gallet: Assaig clínic analític experimental aleatori amb doble cec

Abstract

INTRODUCCIÓ: Els trastorns musculesquelètics són un dels principals problemes d’incapacitat laboral, i van en augment. Una de les patologies més comunes del sistema musculesquelètic seria la síndrome de dolor miofascial, provocat per la presència de punts gallet: zones hiperirritables d’una banda tensa muscular, que poden produir dolor i limitació del moviment. Al mateix temps, és dels trastorns menys estudiats i encara hi ha discussió sobre la manera més efectiva de diagnosticar-lo i tractar-lo. En aquest estudi es compara l’efectivitat de la punció seca a curt i mig termini comparant el mateix protocol d’estiraments en un grup que se li realitzarà punció seca i a un grup control que se li realitzarà punció seca placebo. DISENY DE L’ESTUDI: assaig clínic analític experimental aleatori amb doble cec. OBJECTIU: Analitzar els efectes de la punció seca en el múscul elevador de l’escàpula a través de la millora del rang de moviment dels pacients així com el augment del llindar de dolor, comparant un grup control-placebo amb un grup d’intervenció. METODOLOGIA: per a la realització de l’estudi, es formaran dos grups de 20 persones aleatòriament. Al primer grup que anomenarem grup d’intervenció, se li realitzarà un protocol d’estiraments més una sessió de punció seca real. Al segon grup, que anomenarem grup control ja que es realitzarà el mateix protocol d’estiraments però en aquest cas punció seca placebo (no real). Es prendran valoracions abans de la intervenció, just després, al cap de 10 dies i per últim en 30 dies, i s’analitzaran tots els resultats obtinguts per comparar el grup control amb el grup d’intervenció, i determinar els efectes de la PS a curt i mig termini. LIMITACIONS I PROSPECTIVA: el principal problema d’aquest estudi serà reclutar els 40 participants necessaris per a la realització de l’estudi. Ja que és necessària la presència de PGM a l’elevador de l’escàpula.