Atenció a la mort perinatal i el dol patològic: Revisió de la literatura

Abstract

Introducció: La mort perinatal té lloc entre les 22 setmanes de gestació fins als 7 dies de naixement. El dol patològic succeeix quan els símptomes normals es generalitzen, perduren en el temps o suposen un obstacle en la vida personal. Com a professionals sanitaris, és el nostre deure realitzar una correcta detecció precoç de factors de risc i dur a terme una acció terapèutica efectiva. Objectiu: Determinar que esmenta la comunitat científica respecte el dol perinatal i les seves complicacions. Identificar els tipus d’actuacions terapèutiques i els seus beneficis, els factors predisponents, els desencadenants de convertir-lo en un dol patològic, determinar si existeixen diferències quant a l’atenció entre països desenvolupats i subdesenvolupats i quin és el paper d’infermeria. Mètode: Es realitzarà una revisió de la literatura en les bases de dades Medline, Scielo, Dialnet i Cochrane entre els anys 2011-2021, a través de paraules claus, criteris d’inclusió, d’exclusió i operadors Booleans, en funció de les variables d’estudi. Resultats/discussió: Molts factors influeixen en la gestió del dol, no obstant això, la majoria d’aquest depenen de l’enfocament proporcionat per la persona. Existeixen diverses accions terapèutiques, les quals els pares les descriuen com beneficioses malgrat el possible increment de símptomes psicopatològics. Quant a l’atenció entre països de diferent nivell econòmic, les principals diferències s’identifiquen en l’atenció sanitària i la pressió social per concebre. El paper principal d’infermeria és durant l’acompanyament intrahospitalari, encara que s’hauria de determinar més la seva rellevància en l’acompanyament a la unitat familiar i en l’àmbit comunitari. Conclusió: Existeix una manca d’estudis amb resultats científics concloents i extrapolables. L’aspecte principal per prevenir els símptomes psicopatològics és l’establiment d’un vincle pare-fill proporcionant identitat real a aquests. El rol autònom d’infermeria s’estableix com una de les millors eines en l’acompanyament de la parella.