Nordic walking com a mètode de prehabilitació davant el limfedema secundari postmastectomia

Abstract

Introducció: El limfedema secundari postcirurgia en l’extremitat superior és, avui dia, una de les complicacions més temudes del tractament del càncer mama. S'ha demostrat a la literatura que el Nordic Walking (NW) té beneficis ja que disminueix la incidència dels limfedemes en pacients intervinguts amb càncer de mama. Fins al moment, no hi ha estudis en relació amb dur a terme el mètode NW com a prehabilitació abans de la mastectomia. Objectiu: Realitzar un protocol preventiu preoperatori, basat en NW, per demostrar la disminució de la incidència del limfedema secundari posterior a la mastectomia. Metodologia: És dura a terme un assaig aleatoritzat amb pacients dones de les llistes dels principals hospitals de la província de Barcelona. La mostra de 166 pacients es dividirà en dos grups, que durant a terme una sessió informativa abans d'iniciar l'estudi. El grup control (83 pacients) durà a terme el protocol preoperatori corresponent al seu hospital, mentre que el grup experimental (83 pacient) durà a terme un programa d'exercicis basat en la modalitat NW. La durada d'aquest serà de 6 setmanes, i constarà de 4 sessions per setmana, on els pacients realitzaran 30 minuts de NW, a una intensitat incremental a mesura que passin les setmanes. Abans i desprès de l'operació (durant dos anys) s'analitzaran les possibles diferencies entre grups envers la circumferència del braç, la qualitat de vida i les funcions de l'extremitat superior. Impacte esperat: La incidència d'aparició dels limfedemes disminuirà de manera notable a les pacients que realitzin el programa d'exercici. D'aquesta manera, es podria començar a aplicar aquest programa per part de l'equip de fisioteràpia, així tenir un impacte positiu a l'economia i a la qualitat de vida del pacient. Conclusions: A causa del tipus de pacient diana, podem patir pèrdues a l'estudi per recaigudes o a causa del fet que el temps preoperatori és molt limitat. A més, hi ha altres limitacions com la falta de literatura sobre protocols preventius en limfedemes.