| dc.description.abstract | El descens amb bicicleta és un esport considerat de risc que s’ha popularitzat força en els darrers anys a diversos països. Al ser un esport minoritari, hi ha una carència d’estudis i evidència científica al respecte. També hi ha una desinformació dels propis ciclistes en referència a l’entrenament més adequat, la preparació, la prevenció i el tractament de les lesions. Així doncs, l’objectiu principal d’aquest estudi epidemiològic és conèixer quina és la lesió més freqüent en la pràctica d’aquest esport, per tal d’aportar informació objectiva i que en un futur es pugui utilitzar tant per a estudis i prevenció de lesions. Tanmateix, s’han plantejat altres objectius específics per tal d’establir relacions entre diferents variables i l’aparició de lesions.
S’ha dut a terme un estudi epidemiològic amb resultats, descriptiu i transversal, dirigit a ciclistes federats a Espanya d’entre 18 i 59 anys. S’ha obtingut informació mitjançant un qüestionari online que s’ha fet arribar a aquests esportistes amb preguntes relacionades sobre les lesions patides, el tipus d’entrenament realitzat i diferents variables que poden influir en l’aparició de lesions.
Com a resultats, s’han analitzat les respostes dels 266 participants i s’ha observat que el 83,8% dels participants han patit alguna lesió deguda a la pràctica d’aquest esport. Un 68,9% d’aquestes lesions han estat de tipus ossi, un 51,6% han estat contusions i un 45,1% han estat lesions lligamentoses i tendinoses. La zona corporal més afectada ha estat l’extremitat superior, on la mà ha estat la zona anatòmica més freqüentment lesionada, seguida de l’espatlla i el canell. Els participants consideren que la majoria de lesions s’han produït per caigudes degudes a un propi error del corredor.
Com a conclusió, la lesió més freqüent en el descens és la de tipus ossi, concretament a la mà. L’extremitat superior és la més afectada, ja que la mà, el canell i l’espatlla són les zones que més es lesionen. | ca |
