Models pedagògics en Educació Física: Revisió sistemàtica

Abstract

En l’àmbit de l’educació ens trobem amb maneres diferents d’ensenyar i és per això que en l’educació física és igual. Ja fa molts anys que els diferents models d’ensenyament s’han estat estudiant, posant en pràctica i analitzant, observant quins beneficis aporten a l’hora d’ensenyar i de fer aprendre als alumnes i de quins poden ser més útils segons la situació en que es troba el professorat, l’alumnat i/o el centre. Amb aquesta revisió l’objectiu principal és el de realitzar una revisió sistemàtica dels articles més rellevants dels últims 6 anys (2015-2021) referents als models pedagògics centrats en l’assignatura d’Educació Física i mostrar els beneficis que tenen i poden aportar totes aquestes intervencions en l’alumnat. Es realitza una recerca de la bibliografia existent a Pubmed, Redalyc, Scielo i Ibecs. Amb uns criteris marcats per a la inclusió dels articles a la revisió final es fa una primera selecció d’articles que posteriorment passen una valoració metodològica amb l’escala PEDro que deixa el resultat d'11 articles finalment. D’aquests 11 articles s’obtenen resultats de 5 models pedagògics diferents: aprenentatge cooperatiu, model de responsabilitat personal i social, educació aventura, gamificació i educació esportiva. En tots els estudis s’observen millores al comparar els models amb el model tradicional, ja sigui en la motivació de l’alumnat, les actituds disruptives dins l’aula, els resultats acadèmics, les millores en capacitats físiques, etc. Tot i aquestes millores a vegades els resultats no són els esperats en alguna de les intervencions i, com és mencionat en els mateixos estudis, pot ser per falta de preparació dels professors, falta de temps o falta d’estructuració de la intervenció o del model pedagògic en qüestió. També es pot veure com en alguns casos uns models són més útils per alumnes de diferents edats o per a nois o noies en particular. Finalment, com a conclusió els models pedagògics en educació física són una eina essencial per augmentar l’aprenentatge i la qualitat d’aquest mateix en l’alumnat. Hi ha models molt més consolidats com poden ser l’aprenentatge cooperatiu, l’educació esportiva o el model de gamificació. No està clar quins models són més òptims i no es pot determinar amb aquest estudi quins aporten millors resultats però ens permet veure amb l’aplicació d’alguns models quins resultats poden ser esperats i que està clar que els resultats són millors comparats amb l’ensenyament tradicional. En aquesta revisió no es comparen models entre ells, únicament són comparats amb el model tradicional. Per obtenir dades més clares caldrien estudis on es comparessin models pedagògics entre ells, no utilitzant sempre el model tradicional com a grup control. I tampoc està clar si una revisió de més anys hauria aportat més informació i es podria observar de manera més clara quina és la tendència en quant a models pedagògics estudiats, però seria possible.