Assimilació de la càrrega d’entrenament en el futbol: Selecció nacional sub-18 masculina

Abstract

- Introducció: La planificació de la càrrega d’entrenament és crucial per a les millores potencials de la forma física i per evitar lesions i malalties. L’obtenció de dades quantitatives permet millorar el procés d’entrenament en tots els seus àmbits. Per això, l’anàlisi de la càrrega externa, càrrega interna i factors contextuals és important per quantificar les demandes específiques durant la competició i dissenyar tasques que responguin a aquestes exigències durant les sessions d’entrenament. - Objectiu: Aquest estudi va tenir com a objectiu conèixer l’assimilació de la càrrega d’entrenament de cada jugador en un equip de futbol, per saber en quin estat i quina intervenció necessita cada jugador. Per això, es va establir un patró pràctic per a l’anàlisi, la interpretació i l’aplicació dels registres de seguiment que ens proporciona les eines de monitoratge dels jugadors. - Metodologia: Estudi observacional longitudinal multifactorial. Consta d’una convocatòria de 4 dies i 6 sessions d’entrenament, 30 jugadors masculins entre els 16 i 18 anys d’una Selecció Nacional Top-10 del Rànquing FIFA. Es van analitzar i interpretar els registres de càrrega interna i externa de l’entrenament obtinguts pel dispositiu WIMO PRO (TRIMP, distància, HSR Rel Dist, Player Load i HMLD) i a través de qüestionaris verbals (RPE), durant i després de cada sessió d’entrenament. A partir d’aquí, es va dur a terme una proposta pràctica on englobaven aquest conjunt de registres quantitatius en un sol concepte qualitatiu, anomenat Índex de Rendiment Subjectiu. - Resultats: Un 43% dels jugadors (mitjana del global de les sessions) es localitzaven en “Valors normals”, és a dir, dintre el 20% de la mitjana de la sessió de l’equip. La resta, un 57% dels jugadors, es situaven en valors conflictius, fora del 20% de la mitjana de l’equip. D’altra banda, els migcampistes eren la posició la qual tenien més percentatge dintre els “Valors normals” (un 50%), seguit dels davanters (43%) i, finalment, els defenses (36%). - Conclusions: Amb el present estudi s’ha conegut l’assimilació de la càrrega d’entrenament de cada jugador dintre un equip de futbol, a través d’un patró pràctic per a l’anàlisi, la interpretació i l’aplicació dels registres de seguiment dels jugadors. A més, s’ha observat com el registre de càrrega externa més precís i eficaç és la distància total. Finalment, no hi ha una relació depenent de la posició dintre el terreny de joc.