Existeixen els estereotips de gènere en l'activitat física i l'esport en una mostra d'adolescents de Barcelona?

Abstract

Introducció i objectius: Malgrat els avenços viscuts en les darreres dècades en termes d’igualtat de gènere, els estereotips de gènere continuen reproduint-se i la desigualtat encara és una realitat. En relació a l’activitat física i l’esport, els estereotips de gènere han influït i condicionat la participació, l’autoconcepte del físic i el desenvolupament professional de les dones en el món de l’esport. En aquest context, l'objectiu d'aquest estudi és identificar les percepcions de les i els adolescents de secundària sobre els estereotips de gènere en l’àmbit de l’activitat física i l’esport. Mètode: Es tracta d’un estudi transversal, de caràcter descriptiu, bastat en un qüestionari elaborat a partir de l’Escala de mesura d’estereotips de gènere en l’activitat física i l'esport de nens i adolescents espanyols. El qüestionari consta de 25 ítems, dissenyats en base a una escala de Likert. Es diferencien cinc dimensions que recullen informació sobre creences i estereotips de gènere relacionades amb l’activitat física i esport i sobre les classes d’educació física. S’inclouen també les variables edat, sexe, nivell educatiu dels progenitors i pràctica d’esport extraescolar. La mostra d’estudi s’obté de la participació voluntària de les i els adolescents de dos escoles de Barcelona del barri de Les Corts, i està formada per un total de 401 alumnes entre 12 i 18 anys (49,10% noies i 50,90 % nois). L’anàlisi estadístic s’ha realitzat mitjançant el programa SPSS. Per fer l’anàlisi s’han utilitzat taules de freqüència i taules de contingència . Resultats: Els resultats mostren una moderada presència de creences i pensaments estereotipats en les i els estudiants de secundària. S’ observen, també, diferències significatives en quant al sexe i l’edat en algunes dimensions del qüestionari. En concret, es detecten més idees estereotipades en nois que en noies i en els i les alumnes de 15 a 18 anys més que en els i les de 12 a 14 anys. No es troben, en canvi, diferències significatives en funció del nivell educatiu dels progenitors. Els i les estudiants manifesten, també, una posició neutral respecte al tracte diferencial del professorat en les classes d’Educació Física. Conclusions: Els resultats suggereixen la necessitat d’introduir, tant a l’escola com a l’àmbit de l’educació física, accions que ajudin a reorientar aquesta percepció, avançant així cap el canvi de pensaments i actituds i la igualtat d’oportunitats.